No crec que hi hagin plens a Catalunya més moguts i amb més sorpreses com els de la segona ciutat del país, l’Hospitalet: Mai saps què t’hi pots trobar. En el darrer, corresponent al mes de febrer, celebrat dimarts, va aparèixer per ciència infusa un personatge inquietant: Alejandro Fernández, un neonazi violent proper a algunes de les organitzacions més perilloses de la ultradreta europea.

Desconec la relació amb l’Hospitalet d’un individu que ocupà el número 13 de la llista que presentà a Ripollet el Moviment Social Republicà; l’única a la província de Barcelona que presentà en les passades eleccions locals aquest partit inspirat el feixisme i autodefinit com ‘nacionalrevolucionari’. Sí que sé que seia molt a prop d’alguns dels militants de PxC que havien acudit al ple a donar suport als dos regidors de la formació, tot increpant els veïns del barri de la Florida que els acusaven d’atiar l’odi a la zona amb rumors xenòfobs. També és cert que dirigents de PxC de fora de l’Hospitalet com Joan Garriga o David Parada havien acudit al ple a fer ‘bulto’.

Dic, però, que Fernández havia aparegut per ciència infusa perquè cap membre de PxC em va saber explicar què hi feia, allà. Ja se sap: a Plataforma són bona gent, que reclamen que ‘primer els de casa’. Si els lladres i estafadors van a parar a les seves candidatures és per ciència infusa. Si una pila de regidors tenen tèrbols passats ultradretans és casualitat. Si Anglada sempre té processos judicials… tot ciència infusa. L’aparició de Fernández, doncs, respondria al mateix fenomen paranormal que afecta PxC. De fet, em van recordar, Plataforma (una formació que mira de guardar les formes democràtiques) és distant de MSR, un partit que no s’esforça en amagar l’estètica feixista.

De Vic a Barcelona; del seminari a José Antonio?

Però a vegades aquesta ciència infusa inquieta, perquè l’aparegut assenyala en una direcció contrària a aquestes explicacions: pot indicar que la deriva ‘obrerista’ de PxC l’està apropant a postures més desacomplexades; a reivindicar amb menys vergonya l’herència dels fascio de combattimento. Allunyada dels aires eclesiàstics i burgesos de Vic, la PxC metropolitana va prenent un aspecte molt més juvenil, falangista i joseantonià. Aquest és, almenys, l’estil de Fernández, delegat de la ‘regió Est’ del MSR, és a dir cabdill a Catalunya de la formació. Vegem el seu perfil.

Personatge violent…

Dic que l’home és violent perquè va ser el primer que va sortir del local a barallar-se amb els activistes antifeixistes que, el passat 12 d’octubre, van anar a rebentar el concert neonazi que ‘Democracia Nacional’ havia organitzat al bar ‘The Other Place’ del Poble Nou quan els manifestants rebentaven la porta del local a cops de coça i a pedrades. No va poder arribar a les mans perquè els Mossos van aparèixer, però va rebre de valent, i un fotògraf el va retratar mentre era atès pel SEM. Un altre dels assistents al concert on alguns van exhibir símbols nazis, per cert, era l’excap de llista de PxC a Cornellà, Sergio Serralvo, que ja abans havia expressat a TVC la seva admiració per Hitler. Aquest sí que el coneixen a la veïna Hospitalet: va acudir a la presa de possessió dels dos regidors, el juny passat. Ara ha caigut en desgràcia.

L’admiració de Fernández per la parafernàlia nazi, però, ve de lluny. I l’ha dut a amistançar-se amb ultres que han aconseguit quelcom difícil en aquest Estat on tan difícil és perseguir els delictes contra l’odi: situar-se fora de la legalitat.

…homenatge de Rudolf Hess…

Anem a Wunsiedel el 17 d’agost del 2004. Aquest poblet bàvar a tocar dels Sudets, antic territori alemany ara a la República Txeca, fou fins el 2011 l’indret de peregrinació neonazi més important d’Alemanya, i el 17 d’agost la data en què s’hi aplegaven, des del 1988, ultres d’arreu: hi acudien a commemorar l’aniversari de la mort de Rudolf Hess: en aquella ciutat reposava darrer mite vivent del Tercer Reich, que s’havia suïcidat en una presó de Berlín-Spandau aquell dia del 1987.

El 2005 la manifestació ja no es va celebrar perquè un jutjat va imposar una prohibició que van confirmar una a una totes les instàncies judicials alemanyes, fins a la ratificació pel Tribunal Constitucional el 2009. Però un any abans el jove Fernández encara va poder aplegar-se amb altres 5.000 neonazis europeus. Marxava amb una vintena llarga d’espanyols, tots amb samarreta blava, i banderes rojigualdes amb àguila imperial, rere un cartell que proclamava ‘Rudolf Hess. Prisionero de la Paz. Caído en 17/08/1987’.

…coneguts a ‘Blood and Honour’

Quatre dels seus companys en l’excursió alemanya estan ara condemnats pel Tribunal Suprem espanyol per tinença d’armes. I també per associació il·lícita: eren membres del grup paneuropeu ‘Blood and Honour’, que mira d’atreure joves a la ultradreta mitjançant música. L’organització està prohibida a Estats com Alemanya i també a l’espanyol: després de condemnar els companys de Fernández, el Suprem va ordenar la dissolució d’un grup que titllava els seus membres de “soldats polítics, és a dir skinheads nacionalsocialistes”.

Una tendència?

El lloc de Fernández, doncs, no són els plens municipals, ni les tedioses discussions polítiques. És el carrer i l’acció directa. Sobta, doncs, la seva aparició recent. Però no és l’únic indici de coqueteig de PxC amb aquest neofeixisme més desenfadat en els darrers temps.

És sabut que alguns joves que havien estat a les llistes de Plataforma a l’Hospitalet integraven el grup que va anunciar aquest gener passat la creació d’un local social anomenat ‘Militia‘ inspirat en el moviment de la Casa Pound italià, que s’autodefineix com el “feixisme del tercer mil·lenni” i no rebutja a la violència com a instrument polític. També que, en un acte d’inauguració del local que no se sap si es va fer, preveien convidar els líders d’aquest moviment neofeixista italià i el responsable de relacions internacionals de PxC, Enrique Ravello. Plataforma i el MSR potser no són amics… però Ravello també havia estat a la formació de Fernández. Dues senyals d’una tendència?